Efectes de l'ampliació del Port
Efèctes dàrsena interior del Port
Ampliació moll Adossat
Construcció del Moll Catalunya
Ampliació de la terminal Prat (Best)
Nous accesos viaris i ferroviaris del Port
Zona contaminada amb cromites (crom dexavalent)
Barrera hidràulica
Reubicacions de les terminals de creuers i de ferris
Desdoblament del pont Porta d'Europa
Les grans xifres i impactes del port i les seves ampliacions
Una port construït amb diners públics i gestionat majoritàriament per grans multinacionals privades
El Port de Barcelona atorga en règim de concessió amb terminis molt llargs la gestió dels seus espais:
Terminal BEST – Grup Hutchinson
Terminals de creuers – MSC, Carnival, Catalonia Cruise Terminal G, S.L. (Royal Caribbean), Creuers del Port de Barcelona.
Port Vell: Marina Port Vell Barcelona
La gestió de la Zona d’Activitats Logístiques és diferent, ja que la du a terme una una societat mercantil estatal público-privada, anomenada CILSA. Merlin Properties, amb un 48,5% de les accions, té una representació molt important en el Consell d’Administració.
Impermeabilització del sòl deltaic – més de 600 ha
La darrera gran ampliació del port de la primera dècada dels anys 2000, va fer que el port dupliqués la seva la superfície, gràcies a l’espai “guanyat” al Delta (més de 600 hectàrees), sobretot la Zona d’Activitats Logístiques.
La impermeabilització progressiva del sòl deltaic provoca nombrosos efectes negatius, socials i ambientals: impedeix la recàrrega dels aqüífers i l’absorció de CO2, compromet la capacitat natural del Delta d’atenuar els efectes dels grans temporals, augmenta l’efecte d’illa de calor, desequilibra el territori, disminueix els espais de gaudi, destrueix els ecosistemes i la biodiversitat, dificulta la depuració de l’aire i l’aigua…
Desviament il·legal del riu (2004) - Destrucció de zones humides i camps de conreu
La darrera gran ampliació del port de Barcelona va ser possible desviant el riu Llobregat 2,5 km cap al sud, de manera il·legal, segons sentència del Tribunal Suprem. Aquest desviament va comportar El buidatge de milions de metres cúbics de terra agrícola, graves, etc., amb la desaparició de conreus d’alta productivitat, amb les masies i tot el llegat patrimonial que això significa, junt amb el trencament del paisatge quadricular del parcel·lari, les xarxes de regadores o filloles, pluvials i camins ha transformat aquest espai totalment i de forma irreconeixible. També ha comportat la desaparició definitiva de l’antiga llera del riu sota el ciment, malgrat que fins fa ben poc acollia sis hàbitats d’interès comunitari i un de prioritari i una bona quantitat d’espècies d’interès.
Més informació:
https://elpais.com/diario/2004/06/12/catalunya/1087002448_850215.html
https://raco.cat/index.php/Materials/article/view/152934
https://www.racocatala.cat/noticia/4698/posicio-depana-davant-desviament-il.legal-riu-llobregat
https://zeroportbcn.com/wp-content/uploads/2023/05/zeroport_pdu_alegacions.pdf
Regressió de la línia de costa a la desembocadura del riu Llobregat - centenars de metres
La nova desembocadura del riu Llobregat atrapa els sediments i no deixa que es distribueixin al llarg de la costa, a causa de la seva amplitud i l’espigó de protecció meridional de la desembocadura. Aquest, entre d’altres, és un factor rellevant pel que fa a la regressió de la línia de costa que s’està donant al voltant de la desembocadura (en la part sud), que no es compensa amb les aportacions periòdiques de sorra que s’hi fan.
Més informació:
https://www.elpuntavui.cat/societat/article/11-mediambient/2272526-platges-en-estat-minvant.html
https://beteve.cat/medi-ambient/retroces-delta-riu-llobregat/
https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=8261825
Emissions CO2 – més de 5 milions de tones de CO2eq/any
El port de Barcelona és el quart focus emissor de Catalunya de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH), i tota l’activitat que se’n deriva genera més de 5 milions de tones de CO2eq/any.
Més informació:
Sobre les emissions de gasos contaminants i de CO2 que emeten els ferris i els creuers amb la seva activitat al port de Barcelona podeu consultar:
Ferris: https://www.transportenvironment.org/te-espana/articles/electrificacion-ferries
Creuers: https://www.transportenvironment.org/articles/return-of-the-cruise
