Efectes de l'ampliació de l'aeroport

Aquest mapa inclou dades de: Data SIO, NOAA, U.S. Navy, NGA, GEBCOAirbusLandsat / Copernicus Imatges de les dates:30/6/2011–24/10/2025

Les grans xifres i impactes de l'aeroport i les seves ampliacions

Impermeabilització del sòl deltaic – 1553 ha de recinte aeroportuari

La impermeabilització progressiva del sòl deltaic provoca nombrosos efectes negatius, socials i ambientals: impedeix la recàrrega dels aqüífers i l’absorció de CO2, compromet la capacitat natural del Delta d’atenuar els efectes dels grans temporals, augmenta l’efecte d’illa de calor, desequilibra el territori, disminueix els espais de gaudi, destrueix els ecosistemes i la biodiversitat, dificulta la depuració de l’aire i l’aigua…

L’aeroport del Prat és el principal focus emissor de Catalunya de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH), per davant del trànsit de cotxes i camions. Gràcies a les diferents ampliacions que s’han dut a terme fins ara, les emissions de GEH vinculades a l’activitat de l’aeroport (emissions del vols i del mateix aeroport), el 2024 es van acostar als 9 milions de tones de CO2eq. La proposta d’ampliació faria augmentar, pel cap baix, un 45% aquestes emissions, sense comptar les generades per les obres de construcció i les que un sòl lliure de ciment pot anar absorbint.

 

Més informació:

https://observatoridesca.org/ca/noticies/comunicat-de-lobservatori-desca-respecte-lanunci-dampliacio-de-laeroport-del-prat

Fruit de la darrera gran ampliació de l’aeroport, i sobretot a partir de la posada en funcionament de la Terminal 1, el seu consum d’aigua de l’aeroport va augmentar fins a 1 milió de m3/any (procedents en gran part de l’aqüífer inferior), i el seu consum d’energia es va més que duplicar, rondant els 150000 Kwh.

La proposta d’ampliació generaria moltes més pressió a la reserva d’aigua estratègica de l’aqüífer profund i comportaria un consum molt més elevat d’energia.

Més informació:

https://ajuntament.barcelona.cat/turisme/sites/default/files/br_externalitats_ambientals_turisme_ii_compressed

El Delta del Llobregat ha experimentat una pèrdua del 80% dels efectius d’aus hivernants i una regressió d’un 91% en les poblacions d’espècies protegides per la Zona d’Especial Protecció per a les Aus entre 2003 i 2023, és a dir, des dels anys en què es van abordar les darreres gran ampliacions de l’aeroport i del port.

A més, la construcció de la T1 (que no va ser avaluada ambientalment de manera independent) i l’ampliació del camp de vols van comportar la destrucció de més de 40 hectàrees d’aiguamolls i gairebé 50 hectàrees de pinedes litorals sobre dunes, hàbitats d’interès comunitari.

Més informació:

https://depana.org/2025/08/depana-i-seo-birdlife-traslladen-a-la-comissio-europea-proves-contundents-del-fracas-de-les-mesures-ambientals-al-delta-del-llobregat/
https://zeroportbcn.com/wp-content/uploads/2026/06/presentacio-compensacions-pendents-Aj-Prat.pdf

A més de l’afectació a la salut, ja ben coneguda, que causa el soroll dels avions, aquests emeten quantitats ingents de partícules contaminants: aboquen a l’aire òxids de nitrogen, diòxid de sofre i partícules de tota mida, entre altres substàncies tòxiques. Són especialment perilloses les partícules ultrafines, que s’ha demostrat que causen patologies cardiovasculars i respiratòries, així com hipertensió, diabetis i demència. Aquesta contaminació pot arribar a ser 7 cops superior a la que es pot trobar al centre de Barcelona.

L’ampliació empitjoraria, i molt, aquest escenari.

Més informació:

https://stay-grounded.org/wp-content/uploads/2022/04/SG_Health_EN_Corr.pdf

https://www.ecologistasenaccion.org/315171/las-particulas-ultrafinas-de-los-aviones-pueden-provocar-enfermedades-graves-a-ocho-millones-de-personas-que-viven-cerca-de-los-aeropuertos-espanoles/

https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0160412024006433#b0390

 

 

 

Les quatre companyies aèries amb més activitat a l’aeroport de Barcelona són (2023): Vueling (41%), RyanAir (17%), EasyJet (5%), WizzAir (4%). Juntes transporten el 67% de tot el passatge de l’aeroport. https://www.timeout.es/barcelona/es/noticias/el-prat-aeropuerto-low-cost-el-73-de-los-vuelos-son-de-companias-aereas-baratas-011924
 
El 2010 el 60% del passatge de l’aeroport feia servir companyies de baix cost, el 2023 el percentatge ja era de gairebé el 74%.
L’aeroport del prat és líder europeu en rutes low cost (2024):

 

Desenvolupament ciutat aeroportuària

La ciutat aeroportuària és un projecte d’urbanització dels terrenys al nord del recinte aeroportuari, que concebien la construcció d’hotels, oficines, serveis comercials, aparcaments i activitat logística.

En virtut del dèbil creixement de la ciutat aeroportuària, AENA proposa ara una ciutat aeroportuària pràcticament logística. Aquesta proposta causaria una fricció severa entre un parc logístic aeroportuari, que serviria també el Port de Barcelona, i els usos urbans de la ciutat del Prat Llobregat. Un parc logístic amb 300 ha, que donaria servei a l’aeroport i port, generaria un trànsit de vehicles pesants intens, que causaria impactes en la qualitat acústica, qualitat de l’aire i en la mobilitat en els barris envoltants.

Reforma T2 i avançament façana T1

Per al quinquenni 2027-2031 AENA preveu destinar prop de 1000 milions d’euros a reformar la T2 (la terminal antiga) i avançar 38 metres la façana de la T1 amb l’objectiu d’ampliar l’espai per a les noves màquines dels controls de seguretat.

Si bé el projecte no anirà més enllà del recinte aeroportuari actual, no deixa de ser una fase prèvia de la futura gran ampliació prevista ni una actuació encaminada a incrementar la capacitat operativa actual de l’aeroport. Junt amb la renovació de la 3a pista que ja s’està treballant, es tracta, doncs, d’una altra ampliació encoberta de l’aeroport.

Renovació 3a pista

L’aeroport de Barcelona vol encarar una important fase d’obres per a augmentar la seva capacitat operativa. Una de les actuacions més rellevants que planeja és la renovació integral de la pista mar, amb una inversió prevista d’uns 110 milions d’euros per a optimitzar la circulació dels avions en terra. Les obres són independents de la futura gran ampliació de l’aeroport, que comportaria l’extensió d’aquesta mateixa pista en 500 metres.

Si bé el projecte no aniria més enllà del recinte aeroportuari actual, no deixa de ser una fase prèvia de la futura gran ampliació prevista ni una actuació encaminada a incrementar la capacitat operativa actual de l’aeroport. Es tracta, doncs, d’una ampliació encoberta que, com és habitual en AENA, s’està impulsant sense el mínim rigor científic ni d’avaluació dels impactes ambientals que pugui ocasionar.

Zona possible terminal satèl·lit

Projecte de nova terminal de passatgers previst des del 2007-2008 que comportaria un augment de més de 25 milions de nous passatgers. Si es construís amb la mateixa metodologia constructiva que la Terminal 1, llavors es donaria un nou augment del drenatge d’aigua a través dels canals perimetrals aeroportuaris i una salinització del aqüífer amb caràcter permanent que afectarà tot l’aqüífer superficial dins l’àmbit aeroportuari. Aquest impacte té un caràcter negatiu, directe, permanent, acumulatiu, i irreversible.

Com que la terminal 1 i la nova terminal satèl·lit generarien el mateix impacte, llavors es passaria d’un impacte localitzat a un impacte disseminat en tractar-se de dos focus de gran magnitud.

Aquesta terminal queda dins els límits dels actuals canals perimetrals en una zona on el sòl està sense impermeabilitzar i el que es produiria seria un augment d’escorrentia superficial i reducció de la infiltració per aigua de pluja en l’aqüífer.

Més informació:

https://www.elprat.cat/sites/default/files/documentos_descargables/21-023_dictamenampliaciotercerapista-i_annex.pdf

Afectació hidrologia Ricarda

L’anterior ampliació de l’aeroport no només ha afectat greument els ecosistemes de la Ricarda, sinó també totes les seves masses d’aigua, superficials i subterrànies, impactes que han potenciat la degradació dels ecosistemes d’aquest espai així com la pèrdua de biodiversitat.

 

L’aqüífer superficial i les llacunes de la Ricarda i el Remolar estan declarats en mal estat per part de l’Agència Catalana de l’Aigua. En el cas de l’aqüífer superficial, es deu al fet que està molt sotmès a les vicissituds antròpiques i entre d’ altres a l’efecte dels canals perimetrals de l’aeroport. En el cas de la Ricarda, al fet que l’aportació d’aigua externa definida a la Declaració d’ Impacte Ambiental de 2002 és insuficient. A causa d’això, recentment, l’Agència Catalana de l’Aigua ha obligat a AENA a augmentar l’aportació d’aigua a la Ricarda.

La proposta de nova ampliació de l’Aeroport suposa un nou impacte sobre l’aqüífer superficial del delta del Llobregat. Aquesta afectació es veuria reflectida en una major baixada dels nivells freàtics, una alteració de la qualitat de les aigües i un dèficit en el balanç hídric. 

Més informació:

https://www.elprat.cat/sites/default/files/documentos_descargables/21-023_dictamenampliaciotercerapista-i_annex.pdf

Afectació ampliació 3a pista a la Ricarda

L’ampliació de la 3a pista empitjoraria molt més encara l’estat de conservació d’aquest espai. La proposta d’ampliació suposaria una afectació directa a la seva superfície, tant per la desaparició d’una bona part de la làmina d’aigua, com per l’afectació en el seu entorn, ja que, per a l’extensió de la tercera pista, es preveu elevar-la amb un pendent d’un 1% al llarg de 700 metres i dins de la zona protegida, la qual cosa suposaria un desnivell o «paret» de 7 metres a la zona de la Ricarda.

Aquest pla d’aixecament de la pista és fruit d’un acord entre AENA, Puertos del Estado i ENAIRE, a fi d’intentar solucionar el problema d’interferències en els radars de navegació de l’aeroport que generen les actuals i les futures torres metàl·liques de les grues del port de Barcelona i que sigui compatible amb la proposta d’ampliació de l’aeroport.

Més informació:

https://www.ara.cat/economia/aerolinies/aixecar-pista-1-desconegut-acord-perque-port-acceptes-l-ampliacio-prat_1_5460368.html

https://govern.cat/govern/docs/2025/06/10/14/12/58c7ff2e-4313-4229-8900-6e313221a9c8.pdf

Afectació ampliació 3a pista al Remolar

El gestor aeroportuari AENA, Ports de l’Estat i ENAIRE, societat estatal gestora de la navegació aèria, han arribat a un acord per intentar solucionar el problema d’interferències en els radars de navegació de l’aeroport que generen les actuals i les futures torres metàl·liques de les grues del port de Barcelona i que sigui compatible amb la proposta d’ampliació de l’aeroport. I per aquest acord, la proposta d’ampliació preveu afectar dos àmbits del lloc Natura 2000 del Delta del Llobregat (Ricarda i Remolar), ja que no és possible l’ampliació de la pista 500 metres sobre la Ricarda per la interferència directa de les grues del moll Prat del port de Barcelona. L’ampliació de la 3a pista tindria efectes directes sobre la zona adjacent a la llacuna del Remolar, espai protegit ambientalment dins la Xarxa Natura 2000.

Impactes de l'última ampliació

Renaturalització de tres pàrquings il·legals

Una setència judicial va dictaminar l’any 2017 que tres pàrquings construïts per AENA l’any 2009, a l’entorn de Can Sabadell sobre el connector ecològic que uneix Els Reguerons amb la Reserva del Remolar-Filipines, s’havien instal·lat en terrenys de la Xarxa Natura 2000 i eren, per tant, il·legals. Aquesta infraestructura no estava prevista als plans d’ampliació de l’aeroport, no havia estat sotmesa a cap Declaració d’Impacte Ambiental i, per tant, contravenia tota la legislació de medi ambient.

 Cinc anys després del dictamen i tretze des de la seva instal·lació, l’agost del 2022 es va fer oficial que AENA va adjudicar per fi les obres per desmantellar-los. I a finals del 2025 es va publicar oficialment el projecte per renaturalitzar els espais afectats.